Patrimoni


Responsable: Joan-Carles Alay i Rodríguez ( joancarlesalay@yahoo.es )

LA CREU DEL MONTCABRER (Cabrils, Maresme)

Sin título_4

A principis d’estiu d’aquest any 2014 l’emblemàtica Creu del Montcabrer va ser objecte d’una agressió. Malgrat que la creu actual va ser col·locada l’any 1982, consta documentada des de l’any 1565. Conjuntament amb el Museu Col·lecció Municipal de Cabrils i l’entitat Maresme Medieval, ha estat enregistrat aquest Informe (Informe Creu de Montcabrer 20140708) a l’Ajuntament de Cabrils, el Parc de la Serralada Litoral, entregat també als Agents Rurals i posat en coneixement el Cos de Mossos d’Esquadra i Policia Local de Cabrils.

 

 

L’ERMITA DE SANT MATEU (Premià de Dalt, Maresme)

En col·laboració amb el Grup d’Història del Casal de Mataró, l’entitat Maresme Medieval i arqueòlegs de la comarca del Maresme, ha estat elaborat l’adjunt  Informe (Informe_Sant Mateu_Premia_de_Dalt ) sobre les obres portades a terme en l’ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt). Les intervencions, que afecten l’interior, la façana principal i l’enllosat exterior, no s’ajusten a l’estipulat en la legislació vigent. L’informe ha estat enregistrat en l’ajuntament de Premià de Dalt i Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

DSC00006

LA DECLARACIÓ DEL JACIMENT DEL BORN (Barcelona, Barcelonès).

La nostra entitat va contribuir notablement en la preservació d’aquest important jaciment. És destacable el fet de ser els primers en enregistrar formalment una sol·licitud per incoar l’expedient de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BORN_INSTANCIA) .A l’iniciativa es van adherir diverses associacions i molts socis. En menys de tres mesos van arribar-se a gestionar directament des de la SCA més de 300 instàncies. Finalment, es va declarar per Acord del Govern  de la Generalitat de 28 de febrer de 2006 (BORN_DECLARACIO).

 

L’ENTORN DE TORRE SALVANA (SANTA COLOMA DE CERVELLÓ, BAIX LLOBREGAT)

Un projecte per instal·lar una estació de servei en la finca de la Torre Salvana, podria afectar l’entorn del monument. La Comissió de Patrimoni ja havia elaborat l’any 1994 un informe pel “deplorable estat d’abandonament i ruïna” en el que es trobava l’edificació ( icp061 ). En la mateixa destaca especialment la torre romànica, probablement del segon quart del segle XI, d’uns 8 metres de base i gairebé 15 metres d’alçada.

Verificat sobre el terreny (25 de setembre 2011), així com documentació disponible, s’ha comprovat que l’equipament projectat queda fora de l’entorn de protecció delimitat. Tot i així, afecta l’entorn d’un altre bé cultural: la Colònia Güell. Sobre l’assumpte ha estat elaborat l’adjunt informe: informe_torresalvana_20110926

LA VIL·LA ROMANA DE CAN SENTROMÀ (TIANA, MARESME): ESTAT ACTUAL

L’Associació d’Amics de Sentromà portava temps advertint sobre el deficient estat de preservació de les estructures excavades d’aquest jaciment, declarat amb la màxima categoria des de l’any 1975.

Malgrat la seva reconeguda importància, no hi havia referència que mai es es portessin a terme intervencions de restauració o consolidació. Com es descrivia en l’editorial del Butlletí de l’Associació de l’any 2010: “les parets s’ensorren, els paviments es malmeten, les argiles dels forns es desfan, i cada any perdem una part de la vil·la” .

Adjuntem l’Informe resultant de la visita al jaciment del passat 9 d’abril 2011, en el que gràficament podia verificar-se el lamentable progrés que patia: informe_sentroma.

Va donar-se suport a les gestions endegades per l’Associació, iniciant la col·laboració amb la mateixa a fi de preservar la vil·la de Can Sentromà.

En el darrera del Full SCA núm.292, Juny 2011, va ser publicat un article de l’esmentada associació sobre el jaciment: sentroma_fullsca_juny2011

El mes de setembre de 2011, l’Ajuntament de Tiana d’acord amb el Parc de la Serralada de Marina va netejar el jaciment de matolls i el Departament de Cultura de la Generalitat va decidir intervenir-hi. Finalment, durant el mes d’octubre de 2011 va consolidar-se el sector Nord de la vil·la: sentroma

LA PRESERVACIÓ I PROTECCIÓ DEL POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC (CABRERA DE MAR, MARESME)

L’any 2006 des de la Comissió de Patrimoni SCA va endegar-se una campanya vers la preservació i protecció del jaciment arqueològic conegut com a Poblat Ibèric de Burriac, donada la lamentable situació d’abandonament en el que es troba.Les mesures proposades en un primer escrit, enregistrat en la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat (burriac200605031 maig 2006), es concretaren en: impulsar l’expedient incoat (des de l’any 1983) per a declarar-lo BCIN; incoar expedient per delimitar el seu entorn de protecció; col·laborar i coordinar amb les diferents administracions i autoritats implicades.

Des d’aleshores han estat enregistrats dos escrits més insistint en el contingut del primer (setembre de 2006 i abril de 2007). El març de 2008 va tractar-se el tema en entrevista personal amb la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el desembre 2009 ens adherirem en un Manifest, promogut per diverses entitats del Maresme interessades en resoldre l’actual situació.

El març de 2010 ens reunírem a Mataró amb aquestes entitats i l’abril va visitar-se conjuntament el jaciment per verificar-ne l’estat actual.

El maig de 2010 el Grup d’Història del Casal de Mataró ( http://www.ghcmataro.org/ ) ha rebut resposta del Departament de Cultura a la Instància enregistrada l’any 2006 –en la que s’adherien a la nostra de maig 2006- en el sentit de “que en aquests moments s’està revisant l’expedient …, especialment el seu perímetre de delimitació per tal de finalitzar-ne la tramitació, a més d’espai de protecció arqueològica de l’àrea circumdant” (respostadepartamentcultura_20100513).

A conseqüència de les gestions realitzades conjuntament amb el Grup d’Arqueologia de Cabrera de Mar (GAC), el 23 d’abril de 2014 el Grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Els Verds ha presentat a la Mesa del Parlament una bateria de vuit Preguntes, així com una Proposta de Resolució per tal de que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua (Preguntes_ICV-EUiA_al_govern_sobre_mal_estat_poblat_ibeÌ€r ic_BURRIAC i  PROPOSTA_RESOLUCIÓ_ACCIONS_RECUPERACIÓ_POBLAT_IBEÌ€RIC _BURRIAC-CABRERA_DE_MAR,_abril_2014 ).

El passat 17 de juliol de 2014 es va debatre en la Comissió del Cultura del Parlament la proposta de Resolució presentada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds sobre les gestions per declarar BCIN el Poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme), essent aprovada sense esmenes.

El text finalment aprovat és el següent,

1.      Accelerar els tràmits necessaris per a declarar el poblat ibèric de Burriac al municipi de Cabrera de Mar, Bé Cultural d’Interès Nacional BCIN).

2.      Valorar abans d’acabar l’any la inclusió del poblat ibèric de Burriac al municipi de Cabrera de Mar, dins la ruta dels poblats ibèrics visitables de Catalunya, pel seu indubtable interès.

 3.      Col·laborar amb un pla d’actuació que inclogui les mesures necessàries i imprescindibles per vigilar, preservar, i restaurar progressivament el poblat ibèric de Burriac al municipi de Cabrera de Mar, per tal de posar fi als acte de vandalisme, destruccions, excavacions furtives, espoli de restes i destrucció patrimonial de que ve sent objecte.

4.      Realitzar les anteriors actuacions amb la participació i col·laboració de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, del Consell Comarcal del Maresme, la Diputació de Barcelona i de les entitats científiques, culturals, arqueològiques i museístiques que més s’han ocupat d’aquest poblat ibèric de Burriac.

Es pot veure el debat sencer en l’enllaç,

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/sequencia/videos?p_cp1=7141528&p_cp3=7142851

Sobre el Poblat Ibèric de Burriac pot consultar-se la web: http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ip_01.html

L’ANAGRAMA DE LA SCA

La figura que forma part de l’anagrama de la SCA, era el caçador núm.19 del grup de pintures de l’Abric V del conjunt rupestre de la Serra de la Pietat (Ulldecona, Montsià), descobert l’any 1975. Malauradament, poc temps desprès de la troballa, va ser destruït vandàlicament. És el símbol d’una entitat que te com un dels seus objectius fonamentals la protecció del Patrimoni Històric i fou incorporat, a proposta de Ramon Viñas, en l’anagrama guanyador del concurs convocat a l’efecte, dissenyat per Lluís Albors. L’estudi científic del conjunt de l’Abric V d’Ulldecona (VIÑAS, Ramon (1977) “El abrigo V de la Serra de la Pietat (Ulldecona, Tarragona)” a Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense núm.4. Pàgs.21-43. Diputación Provincial de Castellón de la Plana) pot consultar-se en la Biblioteca SCA.

LEGISLACIÓ VIGENT

LLei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català lcat01llei091993patrimonicultural1

Decret 78/2002 de protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic lcat05decret782002arqueo

LA COMISSIÓ DE PATRIMONI I LA LLEI 9/1993 DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ

“La Llei del Patrimoni Històrico-Cultural català: les nostres propostes ( I )”. Tribuna publicada en el Full SCA núm.94 (juny 1993):fullsca0941

“La Llei del Patrimoni Històrico-Cultural català: grups parlamentaris i medis de comunicació social ( i II )”. Tribuna publicada en el Full SCA núm.95 (juliol-agost 1993):fullsca0951

“La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català: balanç final”. Publicat en la darrera pàgina del Full SCA núm.99 (desembre 1993):fullsca0991

TRIBUNES DE LA COMISSIÓ DE PATRIMONI SCA SOBRE FURTIVISME ARQUEOLÒGIC

“Els “piteros” de Correasduras” . Publicada en el Full SCA núm.189 (febrer, 2002) tribuna_full_189_febrer_2002

“Espoli i comerç arqueològic: els hi cal una bona morterada” . Publicada en el Full SCA núm.232 (gener, 2006) tribuna_full_232_gener_2006

“Operació Tertis: historiadors, aturats, metges i ministres”. Publicada en el Full SCA núm.245 (març, 2007) tribuna_full_245_marc_2007 .

“Els sis de “Dionisio”: el pare, el fill, el net, l’hongarès, el funcionari i el comerciant”. Publicada en el Full SCA núm.255 (febrer, 2008) tribuna_full_255_febrer_20081

“Operació “Pitufo”: espoliadors amb manual”. Publicada en el Full SCA núm.268 (juliol-agost, 2008) tribuna_full_260_julio_agost_2008

“La fallida de l’Operació Tertis: qui, on i quan”. Publicada en el Full SCA núm.276 (gener, 2010) tribuna_full_276_gener_2010

“Un basament de columma “distret” entre furtius a comissió i xarxes de blanqueig “. Publicada en el Full SCA núm.287 (gener, 2011). Es comenten les Operacions policials “Medina Azhara”, “Mosaico” i “Carolina” envers el furtivisme arqueològic: fullsca0287gener11.

“Operació Necròpolis: Salir a pescar”. Publicada en el Full SCA núm.296 (novembre 2011): tribuna_operacionecropolis_201111

“LOS LADRONES DE LA HISTORIA”: Reportatge de RTVE sobre els furtius de la Arqueologia (programa REPOR, emès febrer-març 2011): http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110228/repor-ladrones-historia/1032908.shtml

DOCUMENTS

Odyssey. Resolució judicial de 22.12.2009 en favor de l’Estat espanyol. odyssey_resolucio_20091222

Odyssey. Resolució judicial de 31.01.2012: odyssey_apelacio_20120131

“Libro Verde del Plan de Protección del Patrimonio Subacuático”:http://www.mcu.es/patrimonio/MC/LibroVerde/Capitulos.html

Link: HAPPAH. Associació francesa contra el “pillatge” del patrimoni arqueològic i històric: http://www.halte-au-pillage.org/

EL DARRER ESPOLI DE TUT-ANK-AMÓ

La tomba “intacte” descoberta per H.Carter no ho era tant, doncs es verificà el seu espoli en l’antiguitat per almenys dos grups diferents de lladres de tombes. Durant la seva excavació també hi van haver-hi alguns espolis, com explicà Thomas Hoving en el seu llibre l’any 1978. Durant la nit de divendres a dissabte 29 de gener de 2011, enmig dels aixecaments populars d’Egipte, un grup de persones provocà danys a diverses peces exposades en el Museu Egipci, afectant algunes de les del “tresor” del jove faraó. Les primeres informacions feien creure que hi havia robatoris de peces arqueològiques i espolis de jaciments arreu del país. Sortosament sembla però que la realitat no ha estat tan greu. Per a poder seguir-la puntualment, es recomana la web: http://www.drhawass.com/

Les notícies del divendres 11 de febrer ens porten imatges de les tasques inicials de restauració de les peces afectades.

Malauradament el dissabte 12 de febrer ens confirmen que almenys 18 peces han estat robades del Museu. Destaquen dues del “tresor” de Tut-ank-amó: la figura que representa el déu Menkeret alçant el rei (núm.296a al inventari d’en H.Carter) i una de les dues figures que representen al rei sobre un bot amb un arpó (núms.275c o 275e al inventari d’en H.Carter): sad-news_20110212

Segons informacions facilitades el 16 de febrer 2011, algunes de les peces “robades” han estat trobades en el Museu Egipci: sota les vitrines, en el pati,… Entre les mateixes, la figura del déu Menkeret (en imatge superior) tot i seguir “desaparegut” el fragment que representa al rei assegut: update-on-the-current-state-of-antiquities_20110216

D’acord amb un comunicat oficial del 17 de febrer 2011. ha estat recuperada un altre de les figures “robades” (la del faraó Akenató) prop d’un contenidor d’escombreries a la plaça Tahrir en El Caire.

Les darreres notícies sobre la situació a Egipte no són gens bones. Desprès de la renuncia de Mubarak, les espoliacions s’han incrementat de forma alarmant per tot el país: robatoris en els magatzems (Abusir, Ghiza,..), activitats furtives portades a terme per gent armada amb metralletes ( Saqqara, Dahshur, a Abydos han fet trinxeres de fins a cinc metres de fondària,…). Molts detractors de Zahi Hawas han aprofitat el moment per carregar contra ell. Les acusacions de corrupció són mútues i finalment Zahi ha manifestat sentir-seimpotent per fer front a la deplorable situaciói ha dimitit com a Ministre d’Antiguitats: the-status-of-egyptian-antiquities-today_20110303 ; the-status-of-egyptian-antiquities-today_20110306

A la fi han estat 54 les peces desaparegudes durant l’assalt al Museu Egipci el 29 de gener de 2011. Aquest és el llistat “definitiu” facilitat el 15 de març de 2011: final_objects_missing_from_the_egyptian_museum_2011-03-15

El 18 de març 2011 va informar-se de la recuperació de dotze dels objectes desapareguts del Museu Egipci (6 figuretes de bronze, 5 collars i una petita estàtua d’una esfinx). Unes persones contactaren amb un arqueòleg per autentificar les peces. Quan aquest les va reconèixer com a robades, les fotografiar amb el telèfon mòbil i ho posar en coneixement de la policia i del director del Museu. Les peces han estat recuperades i les persones detingudes.

Amb aquesta deplorable situació a Egipte, no ens deixa de sorprendre la subhasta de la col·lecció Ifergán, una de les majors col·leccions arqueològiques privades de l’Estat espanyol, el 22 de febrer 2011a la sala madrilenya DURAN ARTE Y SUBASTAS (c/ Goya, 19, 1er). Pel 26 d’octubre 2011 està previst subhastar un segon lot: http://www.trocadero.com/IFERGANGALLERY/

 


© 2024 SCA |